«Fern Sehen. Com podem imaginar-nos un lloc sense ser-hi?» és una exposició que proposa una reflexió analítica sobre la recepció, en el cor de les nostres llars, de les catàstrofes humanitàries i geopolítiques televisades a les quals estem exposats. En tant que eines constructores de relats, els mitjans de comunicació –sobretot de format televisiu i digital– són objecte de qüestionament.
En alemany, la televisió és un mitjà per mirar el que està lluny. En la paraula composta tele-visió, el mot grec tele és equivalent a FERN, que significa «lluny», i el mot llatí vision és equivalent a SEHEN, que significa «mirar».
El fet de «mirar lluny» (fern sehen) té a veure amb l’objectivitat? O bé encobreix operacions mistificadores d’una realitat complexa i, amb freqüència, malauradament dramàtica?