Ramon Pujolboira (Barcelona, 1949-Albons, 2019) va crear, per al timpà de l’església de Sant Pere, un apòstol jove en un entorn mediterrani  i empordanès, una persona de mirada clara i posició acollidora -com era ell-, mostrant xarxa i peix, amb un fons de barques de vela llatina, sobre ceràmica, amb pedres de riu i marbre de Marràqueix, i a la part del cel, la seva lluna, i a la terra, una sola frase: <<Tu segueix-me>>. No hi calia més.
A les reixes del lateral de l’església, tancant el porxo, hi trobem l’apòstol Pere, <<Tu ets Pere, tu ets pedra>>, amb un paisatge i elements ben empordanesos: la figuera, símbol de la ciutat, al cel, la seva lluna, com sempre, i a la terra, la fila de xiprers, vençuts per la tramuntana, que la veiem circular d’una porta a l’altra en aquests fils ondulats que la representen.

Jordi Jordà Casademont
Novembre 2020